martes, 2 de octubre de 2012

SOLETAT


Estic assoles, recordant

aquells grans moments,

que foren tan grats

quan ens vàrem conèixer,

i per llaços d’amistat

va néixer un amor vertader



Estic assoles, però estàs amb mi,

estàs als meus pensaments

et veig al cel blau

et veig a les flors

al mar brau


el cos de tot el que aprens.

Caminen junts, el teu cor i el meu,

mentre fem un viarany,

entre l’herba, amic meu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario