Viaranys de la nit on segueix
la senda del teu anar.
Caminant em trobe l’ombra d’un amic.
Hi ha amb cada estrela un ventall
en els teus ulls hi ha mars,
ombres i pesars
que planyen al sol del matí
tu busques amb el pit dels meus cels
la veu que et recorda,
on l’amistat se perd.
Perquè la terra és un Verger de somnis.
Si uneixes la teva mà amb la meva
penses batre l’odi.
Tot mal és un dimoni...
la força del teu amor es lluita,
tens por del que no entens.
Mes busques la resposta,
arrapes amb la costera,
el cos de tot el que aprens.
Caminen junts, el teu cor i el meu,
mentre fem un viarany,
entre l’herba, amic meu.
