Viaranys de la nit on segueix
la senda del teu anar.
Caminant trobe l’ombra d’un amic.
Hi ha amb cada estrella un ventall,
en els teus ulls hi ha mars,
ombres i pesars
que planyen pel Sol del matí.
Tu busques amb el pit dels meus cels
la veu que el recordo,
on lá amistat se perd,
perquè la terra és un Verger de somnis.
Si uneixes la meva mà amb la teva
penses batre l’odi.
Tot mal és un Dimoni...
la força del teu amor es lluita.
Tens por del que no entens
busques la resposta.
Arrapes amb la costera,
el cos de tot el que aprens.
Caminen junts el teu cor i el meu
mentre fem un viarany,
entre l’herba,
ferint la terra de l’amic.
