QUE ES VIURE?

La vida ! Qué ès la vida ?

un sempre anar anant,

constant anar i vindre

 exasperat esperar...

Mentre el temps es molt lent,

 ens mira burlant-se passar,

 tractant en và intent

 la veritat poder trobar.

Per qué no ensenyes la teva ferida ?

 Per qué no parles al món ?

 veure la mort que s’amaga

 darrere de la vida !

Mira un instant la terra

 que amb la teva sang regares,

 està perdent-se amb ella

 la llavor que tu plantares ?

UN RACONET DE LLEVANT

En un racó de Llevant

en un jardí de somni

un ocell molt content

per cantar ell s’afana.

Una abella, molt dolça

s’ha posat en la rosa

traent molt suau

la mel que ella ens dóna.

Formigues afanyoses carregades

transporten els seus aliments.

Les flors perfumades

derramen el seu aroma.

I de l’aigua de la pluja

repleguen la frescor.

A poc a poc i amb suavitat

Ho menetja tot el vent;

els dona moviment

a canvi de l’olor

el Sol ja es retira.

Quin aroma es respira

quina vida, quin color....!

LA GUERRA

Molts moríren amb la guerra

homes que ningú recorda hi ha.

Chiquets patiren la postguerra,

mares que als fills vegueren soterrar.

Valls coberts per la sang,

rius de llàgrimes es veien contemplar.

Pobles encessos amb flames,

homes que maten per matar.

És prompte per oblidar,

és molt tard per començar.

És prompte per cantar,

és molt tard per plorar.

ELS ANYS

Molts anys d’angoixa

de buit intern,

com les cases gelades i nues

on l’estima es perd

nit a nit,

rodejats per la foscor

del silenci que ens allunya

i tanca els nostres llavis.

Som un poble sense nom,

esgotat per l’engany,

caigut amb l’indiferència,

perdut en la nit

de les casses gelades i fredes

de parets de ferro

i barrots de cartó amb les finestres

Les cadenes ja no lliguen nostres mans

ni paren els nostres cossos

Ja no hi ha cadenes.

Ni ens veuen les argolles.

Però estan en les ments

les censures de l’història

de grandesses no arribades,

pels llops de la nit.

Que arrancaren a mossos

l’ànima dormida del poble.

No. Ja no necessitem cadenes

les duem dintre;

nosaltres mateix les fiquem,

i en nostra ment infantil

on busquen el perquè ha ocurrit

i admirem la llibertat

mes enllà dels barrots de cartó

de les casses fredes i nues

No, ja no necessitem cadenes

perquè estem mineralitzats

pels dogmes

que ens han abocat des de sempre

gota a gota, sense pausa

al voltant de tants i tants

anys llargs d’angoixa.

LA TERRA

Açi naixem, visquem....

morim i ens podrim

passem per la vida

al mateix que un núvol

espitjat pel vent

amb un dia clar o fosc.

Pocs anys de viure....

Aprofitats o desaprofitats, buits.

No vulguem ser així !

Fem llavor de profit !

Treballem, estudiem..!

Millorem la nostra terra

que va perdent-se poc a poc

com nosaltres,.. espaiet..

no passem com no res !

Destaquem amb algo...!

Amb algo de profit !

Aquí em naixcut, i creixcut...

no crescam sols amb el cos !

Amb l’ànima també !

ALEGRIA

Com riu la meva ànima d’alegria

 amb la dolça nit d’aquell dia

 quan notava aquella estima que venia

 dintre del meu pit, ella bullia

 Morfeu me feu dormir en un instant,

 i somniant que amb un cavall jo cavalcava

 a buscar-te amb la meva fantasia

 fruit del somni d’un amant

 Vaig agafar la teva cintura,

 i el teu cor i el meu al batre eren forts

 i el teu cos jo mirava amb els meus ulls

 que la fosca nit no em deixava veure

 per això demane que torne la llum del dia.

CIUTAT

 Amb la pau del camp

 no et pots comparar,

 eres com una tronada

 eres molt sorollosa

 t’agrada alçar la veu

 i cridar l’atenció

Amb tu no hi ha descans

 no deixes alenar

 si volen saber qui eres

 Ho vaig a dir.

 Eres una gran ciutat