En un racó de Llevant
en un jardí de somni
un ocell molt content
per cantar ell s’afana.
Una abella, molt dolça
s’ha posat en la rosa
traent molt suau
la mel que ella ens dóna.
Formigues afanyoses carregades
transporten els seus aliments.
Les flors perfumades
derramen el seu aroma.
I de l’aigua de la pluja
repleguen la frescor.
A poc a poc i amb suavitat
Ho menetja tot el vent;
els dona moviment
a canvi de l’olor
el Sol ja es retira.
Quin aroma es respira
quina vida, quin color....!
No hay comentarios:
Publicar un comentario